El clan de la Loba . Maite Carranza. Ed. Edebé. Barcelona, 2005. Col·l. La maledicció d’Odi. 376p. ISBN: 84-236-7490-8
Ens trobam davant d’una nova i sorprenent novel·la de Maite Carranza, una autora amb una llarga i sòlida trajectòria dins de la literatura infantil i juvenil, sobretot de la novel·la realista per a joves. Nova i sorprenent precisament perquè, si bé la protagonista és una adolescent en plena etapa de canvis físics i hormonals, darrera de l’Anaïd i la seva vida aparentment normal, però intensa com tota vida d’adolescent, s’amaga tot un món de màgia i uns esdeveniments que ens duran de ple al gènere fantàstic i d’aventures. Endinsant-nos en la vida de l’Anaïd i de la seva mare Selene ens trobarem de sobte en el món dels secrets familiars, de les intrigues i dels encanteris, en el món ancestral i fascinant de les bruixes. Una novel·la en la qual l’autora ha combinat amb encert les claus de les novel·les realistes, les pors i les angoixes dels joves amb les del gènere d’intriga, d’aventures i fantàstiques, els secrets, les manipulacions, els vincles lleials dels clans i les famílies. El resultat final: emocionant, emotiva, impressionant, que us empenyerà a llegir amb avidesa la segona i la tercera part.
El cavall i el noi. Les Cròniques de Nàrnia, 3. Clive S. Lewis. Ed. Planeta. Barcelona, 2008. 288p. ISBN: 84-9708-980-4
Tercer llibre de la sèrie Cròniques de Nàrnia, aquesta és una aventura que es pot llegir sense haver-se’n llegit els altres abans, si bé la Cròniques de Nàrnia prenen un significat més profund quan s’han llegit, i paït, totes. En aquest llibre retrobarem els germans Pevensie, ja grans, i sense saber-ho immersos en plans de matrimoni i guerra. Però això no és tot. En Shasta és adoptat i viu amb el seu padrastre a la vora de la mar, fent de pescador. Fins que una nit el pare l’intenta vendre a un Tarkhan, un senyor de la guerra. No ho arriba a fer perquè Shasta el sent parlar i s’escapa tot robant el cavall del guerrer. Durant la seva fugida coneixerà l’Aravis, una altra fugitiva, encara que per motius diferents. Tots plegats intentaran sortir del país per fugir dels seus destins encara que pel camí arribaran a retrobar-se amb el seu origen i amb la seva personalitat autèntica.
Les llums de setembre. Carlos Ruiz Zafón. Ed. Labutxaca. Barcelona, 2009. 272p. ISBN: 978-84-96863-91-0
Supòs que haureu llegit alguna novel·la d’aquest barceloní, escriptor de fama mundial. Si no, feu-ho i començau potser per aquesta. El misteri i quelcom d’innombrable s’amaguen darrere de cada paraula, darrere l’ombra de les frases i la història que unirà dos cors joves i una família. Com sempre la mestria de Carlos ens regala una novel·la trepidant i esfereïdora. La trama gira entorn d’una vella tragèdia que deixà una marca inesborrable en el passat i que intentarà fer-se futur esborrant el present de la Irene i l’Ismael i del seu amor descobert a la mar.
No us faci por llegir-vos aquesta traducció al català perquè ha estat magníficament traduïda per l’escriptor Pau Joan Hernández, reconegut autor d’obres com La tripulació del pànic, Premi Edebé 2004, Porta Falsa, L’ombra del Stuka, entre d’altres.
Corazón de Tinta. Cornelia Funke. Ed. Siruela. Madrid, 2008. Col·l. Las Tres Edades, 115. 600p. ISBN: 84-7844-790-3
Primera novel·la de la trilogia ens endinsa en la vida d’un enquadernador de llibres o, com l’anomena la seva filla Meggie, un metge de llibres, en un món on els que estimam els contes com l’aire que respiram ens sentirem millor que mai. Pare i filla tenen una relació bonica, de bons companys, que amb els anys han après a compartir les coses bones, els llibres i a estimar-los com a portadors màgics d’aventures i saviesa. Amb ells compartirem aquest amor i patirem i viurem un munt de trobades amb llibres, gent que estima els llibres, quasi més que les persones, persones que odien els llibres, tant com per cremar-los… i descobrirem també el misteri que s’amaga darrere les paraules dites en veu alta, el seu poder de transformació de la ficció en realitat. És el somni de tots els lletraferits, com seria realment si poguéssim donar vida als nostres personatges preferits, dels nostres llibres preferits, o encara més poder ficar-nos-hi a dins. Amb l’afegitó i enriquiment que, és clar, si això passàs, no seria tan bonic com somiam, sinó emocionant i perillós.
El reino de Kensuke. Michael Morpurgo. Ed. RBA. Barcelona, 2003. 160p. ISBN: 978-84-7901420-9
Ja fa molts anys que les robinsonades, amb més o menys encert, continuen apareixent al mercat editorial i al cinema. En aquest cas, la robinsonada és de les que fan honor a la novel·la original.
L’aventura del jove comença a port i continua a la mar amb els seus pares amb qui navega pel món. Però una nit de tempesta el jove cau per la borda, i els seus pares no el veuen per culpa de les onades i la fosca. La sort i els corrents el duran a una illa on aparentment no hi viu ningú. En Michael començarà a espavilar-se per cercar aigua dolça, per fer-se un refugi… però qui més l’ajudarà serà en Kensuke, un vell “robinson” que feia molts anys havia anat a parar també a aquella illa escapant de l’horror de les bombes atòmiques. La seva ajuda li serà indispensable no només per a sobreviure, sinó també per a trobar la força d’esperit per no desanimar-se i mantenir l’esperança de retrobar els seus pares. Amb el seu creixement els lectors trobam la possibilitat de fer el mateix, no serem els mateixos en haver acabat la lectura; pel camí de la novel·la trobarem claus per a créixer com a persones.
La història de l’Iqbal. Francesco d’Adamo. Ed. Cruïlla. Barcelona, 2003. Col·l. El vaixell de vapor, sèrie vermella, 119. 160p. ISBN: 978-84-661-0627-6
Aquest llibre sorgí d’una història verídica que també el prolífic Sierra i Fabra aprofità per narrar. És encara un fet tan real com cruel que a diversos països del món les famílies es veuen obligades per la misèria a “llogar”els seus fills a empresaris, a canvi del pagament d’un préstec. Suposadament, gràcies a la feina d’aquests infants, al cap d’un temps, el deute s’haurà eixugat i podran tornar amb les seves famílies. La veritat és que gairebé mai no és així. I això l’Iqbal ho sabia i no podia deixar d’intentar escapar-se, encara que després el càstig el dugés fins al llindar de l’altre món. Però la seva fortalesa donà forces als seus companys i tots planejaren una nova fugida. Una història preciosa, cruent i tendra alhora que ens destapa una de les cares més fosques del món i ens ajuda a mirar-la de fit a fit.
El pequeño caballo blanco. Elizabeth Goudge. Ed. Salamandra. Barcelona, 2004. 224p. ISBN: 84-7888-925-6
Aquesta és una història senzillament rodona. És fascinant comprovar com els esdeveniments del passat i del present de la narració es van teixint fins a trobar-se. Sense saber-ho la nostra jove protagonista es veurà carregada amb un pes ancestral que només ella, amb la seva bondat de cor, podrà resistir i solucionar. Qui li hauria dit que, en arribar a Moonacre, òrfena i espantada, trobaria una rebuda tan càlida per part del seu oncle. I un retrobament tan feliç amb el seu amic de Londres. És clar que, tot plegat, estava programat de manera màgica per acabar així.
El camí del far . PREMI EDEBÉ 2000 i PREMI CRÍTICA SERRA D’OR 2001. Miquel Rayó. Ed. Edebé. Barcelona, 2002. Col·l. Tucan, Sèrie Verda, 81. 120p. ISBN: 84-236-5534-2
És massa aviat perquè els nostres infants no sàpiguen què va passar durant la guerra civil i els llargs anys de dictadura. Amb aquest llibre l’amic Miquel ens convida a recordar, a reviure el dolor, però també la força i la valentia de tantes persones, que no només lluitant al front, sinó a casa, van ser part de la resistència al règim franquista.
És el cas d’en Miquelet que, malgrat les amenaces del soldats, continua ajudant un pres “roig” que, igual que els altres presos, està obligat a fer el camí que duu fins al far. L’ajuda amb mossos de pa i aigua, i amb estones de xerrar i companyia. Potser a tots dos els ajuda a recordar els éssers perduts, la família del pres, i el pare assassinat del nin. Que difícil escriure sobre la guerra sense caure en la simplicitat, el judici o el moralisme. Doncs, en Miquel ho ha fet.
Konrad o el nen que va sortir d’una llauna de conserves. Christine Nöstlinger. Ed. Alfaguara. Barcelona, 2004. Col·l. Pròxima Parada, Sèrie blava. 155p . ISBN: 84-8435-519-5
Us ho heu imaginat, de ben segur, com seria un infant perfecte. Doncs a la senyora Bartolotti un dia n’hi va arribar un per correu. Ella no recordava haver-lo demanat però no s’estranyà quan, seguint les instruccions de la carta, anà llançant unes pólvores dins la llauna, i al cap d’una estona en sortí un nin de 7 anys. I en Konrad, que és com li va posar, sí que ho era de perfecte, estava programat per ser-ho. Obedient, responsable, complidor, bon alumne… per al gust de la bona senyora Bartolotti, massa i tot. Però per al gust del senyor Egon, el farmacèutic i amic de la novella mare, justament és tot el que sempre havia somiat d’un fill. I així en Konrad s’integra a les vides d’aquesta gent. A l’escola desperta totes les enveges i antipaties, però la seva veïna, na Kitty, serà l’única que vagi més enllà de la seva perfecció. Com sempre, Nöstlinger ens parla de temes punyents, com l’educació dels fills, de manera irònica i subtil. De lectura àgil i amb bon ritme us durà de ben segur a reflexionar i riure una bona estona!
Hermano lobo. Crónicas de la prehistoria I. Michelle Paver. Ed. Salamandra. Barcelona, 2008. 224p. ISBN: 978-84-7888-933-4
Poques vegades es pot dir que una sèrie de sis llibres sap mantenir l’emoció i la intriga despertades al primer llibre. Doncs aquesta n’és una. Michelle Paver ens endinsa en la prehistòria amb el seu protagonista, Torak. Aquest, a diferència de la resta de gent que viu en clans i poblats, ronda pels boscos amb el seu pare. Amb ell aprèn els secrets dels caçadors, a fer un bon refugi per passar la nit, a no fer renou en caminar… també que hi ha coses que és millor que no sàpiga fins que no sigui més gran. Però per desgràcia aquestes coses no les hi podrà preguntar mai perquè un dia desafortunat un ós, temible i enrabiat, els ataca i malfereix el pare. Torak es veurà obligat a seguir tot sol i a acomplir el que el pare, moribund, li ha demanat, que mati l’ós. Amb aquest pes, Torak caminarà sense saber-ho cap al seu passat, i començarà a saber coses que potser hauria desitjat no saber.
El Valle de los Lobos. Crónicas de la Torre I. Laura Gallego García. Ed. SM. Madrid, 2006. 220p. ISBN: 978-84-675-0889-5
Primera part d’una sèrie de quatre llibres de la ja aclamada autora de Memorias de Idhun. En aquesta sèrie, anterior a la gran trilogia de culte, coneixerem el món de la màgia amb la Dana. Una jove camperola que tothom creu estrafolària o boja perquè sempre parla amb algú que ningú no pot veure. La seva bogeria quedarà explicada quan un home, el Maestro, se l’endurà a la Torre, una escola de màgia, ja que ella té poders per a desenvolupar. Allà la Dana descobrirà no només els seus poders i el terrible secret que amaga la maledicció dels llops de la vall, sinó també la cruesa i la força de l’amor.
Contes per contar a un gegant. Mercè Escardó. Caterina Valriu. Roser Ros. Llorenç Jiménez. Estrella Ramón. Ana García Castellano. Il·l. Lluís Filella. Ed. Alfaguara. Barcelona, 2007. Col·l. Pròxima parada, Sèrie lila. 120p. ISBN: 978-84-7918-222-9
Quins contes deuen ser els idonis per a contar a un gegant? I per què? Aquestes són algunes de les preguntes que el conte de Mercè Escardó desperta. Amb elles i amb aquest conte s’inicia aquest recull de contes pensats per ajudar un gegant en problemes. Els autors que encara escolten les fades, com aquests, saben que només els contes fruit de la inspiració poden ajudar els gegants, o també les persones. Perquè els contes són antics i savis com la mateixa humanitat i encara que moltes persones grans no ho diuen obertament, els necessitam per entendre, des de la fantasia, l’absurda realitat. Un deliciós recull de contes que per la seva varietat pot agradar a molts. Ideal per llegir d’una sola tirada o també a tastets.
El màgic d’Oz. Frank L. Baum. Ed. La Galera. Barcelona, 2005. Col·l. Els Grumets, 102. 224p. ISBN: 84-246-9502-X
Aquest és un dels primers llibres de novel·la fantàstica del segle XX. I encara avui ens segueix fascinant com ho va fer des de la seva publicació l’any 1900. És clar que molts ja en coneixem la trama gràcies a l’exitosa pel·lícula musical protagonitzada per Judy Garland. I com diu ella quan canta, més enllà de l’arc de sant Martí hi ha la terra d’Oz, un país on hi ha quatre bruixes, dues de bones i dues de dolentes. De fet, des que Dorothy hi arriba volant amb casa inclosa i el seu fidel ca Totó, de bruixes dolentes només en queda una perquè ella, sense voler, n’esclafa una. És clar que els habitants n’estan molt contents. Però ai, Dorothy en sortir de casa troba que el tornado se l’ha endut molt lluny i ella no sap com tornar. Seguint el camí de rajoles grogues coneixerà terres i farà nous amics que l’acompanyaran fins a la Ciutat de les Maragdes, on viu el màgic d’Oz. Ell, li diuen, l’ajudarà a tornar a casa seva. Amb les seves aventures viurem por, sorpresa, emoció i neguit, però sobretot reviurem la força de la companyonia.
Igraine la valenta. Cornelia Funke. Ed. Columna. Barcelona, 2003. 194p. ISBN: 84-664-0370-1
Igraine no vol estudiar màgia com la resta de la família, ella vol ser del noble orde de la Cavalleria. Per això, tot i la certa desil·lusió que senten els pares, l’animen i la recolzen. El dia del seu aniversari li tenen un regal preparat que només necessita els últims retocs, és un regal que ha necessitat de la seva màgia més complexa i de la saviesa dels llibres d’encanteris. Llàstima que a l’últim moment, per un entrebanc en recitar, els pares quedaran convertits en… bé, en alguna cosa que no els permetrà fer màgia. En aquest moment tan delicat, els començarà a atacar un malfactor que de feia temps cobejava els llibres de màgia de la família. Igraine es veurà obligada, encara que de bon grat, a posar en pràctica tot el que fins ara ha après de cavalleria. Muntar a cavall, escapar ràpida com el vent i cercar un gegant.
Aquest és l’emocionant principi d’una de les genials històries de Cornelia Funke, que ens conviden a un món de màgia teixit amb la mestria de la seva literatura i la delicadesa de les seves ocasionals il·lustracions.
